Ara ja arriba l’hora de la veritat, comencem a veure sortida al final del túnel, i ara què? com prevenir les lesion futures després del confinament?… què podria tenir?
(Article informal)
Fa uns dies, el nostre company Oriol Llobet, va fer un post sobre com desconfinar-se si ets esportista, com reprendré l’activitat fent una tornada progressiva a l’exercici.
Ara bé, quins consells hi ha per aquells que no són esportistes?, que han guanyat alguns quilos i ja no es veuen el cinturó? que els cordons de les sabates sembla que estiguin més lluny? per tots aquells que diuen Netflix a la mascota…que fem amb ells? tenen solució o no…?que els passarà després del confinament?
Anem a pams. Qui t’escriu aquest article és Marc Folch, fisioterapeuta, osteòpata i posturòleg. El primer que hem de saber és si durant el confinament hem patit alguna lesió. Probablement és de la lumbar o de la cervical. Si és així, no t’espantis, estàs dins del grup immensament majoritari. Ets normal.
Que m’ha passat durant el confinament?
T’explico; els músculs del tren inferior s’escurcen, s’encongeixen quan no els utilitzem, sobretot els de darrere. Quan estem asseguts, quiets, aquests es fan petits, i menys elàstics. Aproximadament un parell de dits de longitud menys que abans del confinament. – quin tren inferior?, que vols dir Marc? – El tren inferior són els músculs que estan sota les cames, concretament parlem dels de darrere de les cuixes, els isquiotibials i el soli que està sota els bessons. Deixa que t’ensenyo un dibuix per ser més clars. Parlem dels músculs que queden per sota la pelvis. S’utilitzen per caminar, córrer, saltar, per fer “burpees”, “jumping frogs”. No s’utilitzen mai quan estàs al sofà, quan puges amb un ascensor, en una cadira per dinar, ni tampoc rentant els plats.
Ara que ja sabem aproximadament que els músculs es tensen com una goma, ensenyarem una imatge que fa molta ràbia, d’un gest que demostra una elasticitat innecessària pels humans normals, i a més posa cara de despistat.
No ens hem de preocupar, ni somiar arribar aquí. Jo m’incloc. Fer això, no és pels confinats d’Espanya. Ni cal.
Ara bé on hauríem d’arribar és a la següent fotografia, ja que tot i ser un test incomplet, ens dóna una idea de quin és el nostre moment muscular.
- Si arribes als peus! premi! ets ideal.
- Si quedes entre turmell i mitja tíbia, amb una mica de treball arribes als peus.
- Si et quedes entre genoll i mitja tíbia, segurament ets del gènere masculí. Has de millorar, molt.
- Si fent aquest moviment, no arribes ni als genolls…. posa’t les piles, ja(!!)
No és tant important a on arribaves abans del confinament, sinó com de rígid i dèbil t’has tornat ràpidament, estiguis en el nivell que estiguis. La clau de tot això és: quan recuperis la rutina, que farà el teu cos amb la tensió muscular guanyada durant el confinament? El que sabem segur, és que els isquiotibials i el soli, són les víctimes de l’inactivitat.
El nostre organisme compensa i transmet l’elasticitat per tot el cos. Això últim és una part del concepte de tensegritat (o integritat tensional), i el nostre cos és completament tensegrític per necessitat, però d’això en parlaré un altre dia.
A més de tot això, el cos busca l’equilibri tant de peu com asseguts. Busca l’equilibri per no caure i mantenir la mirada horitzontal. Heu vist mai algú que camini mirant el terra? En resum, les parts més rígides del cos perden adaptació, i necessiten guanyar adaptació en un altre lloc. En aquest cas, adaptar-se vol dir desviar-se de la normalitat d’un cos ideal. Endevineu on s’adaptarà el cos si tens un tren inferior rígid? Us ensenyo les següents opcions.
Les cames, sempre estàn a peu dret, poden variar i adaptar, però fixeu-vos en el tronc. Feu-vos un “selfie” de perfil complet. No dissimuleu. Treu aire, mostra’t com ets, i fes clic a la càmera. Per cert!, no cal que et treguis tota la roba com els dibuixos!! Doncs… tú! Qui ets?
Segurament, pertanys a algún del tipus de cos (morfotip). L’escurçament del cos provocarà el següent:
- Si pertanys a les quatre primeres figures començant per l’esquerra, el teu cos intentarà acostar-se més a les figures cinquena i sisena.
- Si pertanys a la figura cinquena i sisena, s’exagerarà més la postura.
(nota: existeix una variabilitat d’excepcions de cosq ue no es representen, així com factors més tècnics, com dismetries, lesions greus, deformitats genètiques i un llarg etc.)
-Però encara no sé quina serà la primera lesió que tindré després de confinament?-
A continuació explicarem el mecanisme que produeix la lesió.
La tensió dels isquiotibials i el soli, tiren cap avall la pelvis, i això genera una retroversió.
Com es pot veure a les imatges dels tres esquelets, el segon i el tercer tenen la lumbar més plana. En concret el tercer esquelet, encongeix el coll i augmenta l’arc dorsal. Diríem que fa una petita trampa per preservar les corbes. Tot i això, pertany a la categoria de lumbar plana i isquios curts.
A continuació, un altre foto sobre com es produeix concretament la retroversió:
Un cop explicat el mecanisme de retroversió per la rigidesa dels isquiotibials i el soli, m’agradaria continuar amb els possibles efectes que te aquests canvis a la pelvis sobre la part superior del tronc, concretament a les cervicals. Com podem veure a la figura tres de l’esquelet, apareix una anticipació del coll amb una pèrdua d’altura. A continuació es pot observar en la següent foto la regió cervical amb més detall que la foto anterior.
Quins dolors tindrem?
Crec que amb tot el que hem explicat fins al moment, podem determinar amb seguretat que les persones amb rigidesa muscular com a base, patiran dolors lumbars i un grup més petit patirà de cerivcals.
Els grups de població més afectats seran els homes en vers les dones, ja que el punt de partida de rigidesa és superior en homes.
El tipus de població més afectada serà aquella que anteriorment tingui una feina no sedentària, i ara amb el confinament la seva activitat s’ha convertit en sedentària completament. És a dir, el seu esforç d’adaptació és major, ja que el seu nombre d’accions a peu dret és molt menor que abans de confinar-se. Així i tot, les persones que ja treballaven amb l’ordinador i eren plenament sedentàries no notaran tant l’efecte del confinament, perquè el sedentarisme ja estava present a les seves vides, la diferència és que ara ho estaràn per un temps més prolongat.
Segons quin sigui el teu morfotip, explicat més amunt en la seqüència de postures, tens més probabilitats de patir algun dolor muscular. Concretament com més a la dreta sigui la teva postura, pitjor per tu.
L’edat, també seria un factor rellevant. El confinament en persones més grans de 40 anys, serà millor que algú de 50, i respecte els grups de 60 anys, les persones de 50 anys estaràn millor.
Amb l’edat, la tensegritat cada cop és menys visible, i distribuim pitjor les nostres tensions.
Quin tipus de dolor tindrem?
En general en cossos sans, sense lesions prèvies, només patiran dolors musculars com per exemple les sobrecarregues. En canvi, les persones que es mouen a la feina amb paràmetres de rotació i inclinació, per exemple algú que treballa de manteniment o paleta, probablement podrà tenir algún síndrome facetari o pinçament. En principi seran lesions menors.
Gairebé sempre les lesions vindran de cop, en un moment inesperat. Minimitza risc durant 10 dies.
Recomanacions
Estirar isquiotibials i soli per recuperar l’elasticitat perduda. Ull! Si som massa elàstics tampoc és recomanable estirar.