Les lesions musculars són les més habituals en l’esportista. Les més freqüents són de soli, bíceps femoral, recte anterior del quàdriceps i adductors.
Les lesions musculars són complexes i és important tenir un bon diagnòstic mèdic. No només de la longitud en centímetres de la ruptura fibriliar, sinó de quins són el teixits que han estat afectats per la lesió ja que, el tractament dependrà moltes vegades de la zona lesionada. És important saber si afecta el teixit de la unió miotendinosa (unió múscul-tendó) o bé al teixit miofascial (lesions de múscul i del recobriment del múscul. La ubicació de la lesió i el grau de ruptura ens ajuda a saber la gravetat per a tenir un bon diagnòstic i ajustar el pronòstic de temps de recuperació.
El més important
Per a un bon tractament de fisioteràpia i readaptació és important tenir un diagnòstic el més concret possible, les proves més recomanades són l’ecografia, i en segon lloc la ressonància. Ens permeten saber el següent:
- El temps de recuperació
- L’ orientació del tractament
- Els exercicis de recuperació que haurem de realitzar.
És important saber quan cal actuar o fer repòs. Els primers dies de les lesions musculars són els més essencials ja que, segons el grau de la lesió caldrà fer repòs abans de començar a tractar. Quan sigui possible començarem amb el tractament dirigit a estimular l’organisme per accelerar el procés curatiu. Per tant millorarem la capacitat i funcionalitat del grup muscular lesionat.
Com ho farem?
Utilitzarem les tècniques manuals o algun tipus de maquinària com INDIBA® ACTIV per a mobilitzar l’articulació, elastificar el teixit, drenar la zona, enfortirel múscul a través d’exercicis com ara isomètrics, concèntrics o excèntrics (cada tipus d’exercici està indicat en diferents fases de la recuperació)…
L’objectiu del pacient serà tornar el més ràpid possible a realitzar la seva activitat, per això hem de fer un tractament actiu per motivar-lo a arribar a la seva meta sense presses. El tractament no només dependrà dels professionals, sinó també del pacient. Per això a part del tractament també pautarem exercicis i circuits per fer a casa o al gimnàs des de l’inici del tractament. Augmentarem progressivament la seva dificultat, resistència, superfícies irregulars, etc. .. fins a arribar a la fase final del tractament. Aquest treball el podem fer conjuntament amb un readaptador esportiu.
Per acabar…
L’inici a l’activitat ha de ser progressiva, però hem d’assegurar que el pacient quan torni a realitzar la seva activitat al seu màxim nivell té totes les garanties de no recaure i ho ha de fer sense molèsties.
La majoria de recaigudes sobre la mateixa lesió parteixen d’una primera que no s’ha curat bé. A vegades hi ha altres factors que participen en la recaigudar a pesar d’una bona recuperació com poden ser:
- El ph de la sang massa àcid
- Alimentació basada en carn vermella
- Excés de rigidesa muscular
- Mala cicatrització de lesions anteriors
- Tècnica de carrera inadecuada
- Un calçat esportiu inadecuat
- No fer cas al entrenador
Com pots veure, hi ha una llista llarga de opcions que són responsables de les ruptures musculars.
Esperem haver-te ajudat a entendre que per no recuaure, el primer que s’ha de fer, és una bona rehabilitació de les lesions musculars. Després serà difícl trencar-se pel mateix lloc.